Ton Mir i Suriol

Ton  Mir  i  Suriol    

1921-2008

Nascut a Sant Sadurní d'Anoia

 l'any 1921 publicà el 2006 un llibre,

que recomanem, i que titulà

" COLLITA DE SOLITUTS ". És un

recull de sensacions, reflexions 

i sentiments que cal llegir sense

 pressa. Nosaltres en posem una 

mostra que fa referència a les sardanes. 

 

                                                                                                                                                                                                 

 

               LLOANÇA DE LA SARDANA

 

 Alegre, festiva, joiosa, solar:
 Antic ritual d'amor a la vida
 la sardana esbadella l'encís del seu ritme
 com la rosa que esclata, vital, sobirana
 es gronxa en la llum vibrant d'harmonia.
 
 Màgica rotllana encercla l'espai
 Obertes les mans a tots ens convida.
 Rodona oscil·lant on celebren llur festa
 tots els iniciats en la dança més bella.
 
 Tambori, flabiol, espinguet de tenora;
 convoca els fidels la cobla sonora.
 Té el clam de l'ocell, les mil veus del vent,
 el cant del qui estima, el plany del qui enyora.
 
 Lúdics dansaires devots la puntegen
 enllaçades les mans forgen tendra anella
 i trenen joiosos, seguint el clar ritme,
 melòdiques randes d' un mar musical.
 
 El cel en bonança, dins l'era solar,
 recullen el goig que a tots agermana.
 Alegres els peus, els braços enlaire,
 ballant fan fiança d'amor i amistat.
 
 Pausa festiva per reprendre el treball;
 és la dança ritual d' un poble que avança
 Perdurable ressó d'antigua nissaga.
 Un cant que consagra l'amor i la vida.
 
 Com la roda del temps, gira pausada;
 Invoca i ofrena els fruits de la terra.
 mirant-l'hi el passat jo veig el seu centre
 hieratica imatge d'una antiga deessa:
 Magestuosa, solemne, serena, divina.
 
 
                                     

     El Ton Mir i Suriol va dedicar  aquesta poesia al Foment Sardanista

                          de la Capital del Cava.

                                                                                                                                                                                                                                                              

 

 FAREM  FESTES  AL  CARRER
 
Oh! que bé!  Oh! que bé!
Ara, el juny allarga el dia,
farem festes al carrer,
per a  tothom, petits i grans.
La geganta i el gegant,
seriosos ballaran,
els capgrossos se'n riuran.
A la plaça de la vila
cap al tard toquen sardanes,
que els devots puntejaran.
Quan la nit faci el seu tomb
amb orquestres sorolloses
ballaran els tarambanes
bellugant la carcanada.
Celebrarem Sant Joan
menjant coques ensucrades,
trincarem bevent el cava
i contents, baladrejant;
tirant petars i coets
estarem tots ben desperts.
Oh! que bé! Oh! que bé!

Farem festes al carrer.

Ton Mir i Amadeu Mateu, dos lletraferits.

 


   

 

 

 

                    

 

               


   
    


  
Comments