Agustí Borgunyó i Garriga

                                                    Collserola, una sardana del 1929

Agustí Borgunyó i Garriga (Sabadell, 2 de maig de 1894 - Barcelona, 1 de juliol de 1967) va ser músic, director d'orquestra i compositor d'una extensíssima obra. Instrumentista de piano, violí, saxòfon i clarinet, visqué vora cinquanta anys als Estats Units i, des d'allí, enviava sardanes i peces de música per a cobla perquè s'estrenessin a Catalunya.Fill d'uns obrers del tèxtil, començà els estudis musicals a l'Escola Municipal de Música de Sabadell amb els mestres Josep Plans i Cebrià Cabané, i els prosseguí a Barcelona fent composició i harmonia amb Manuel Burgués. Cantà a l'Orfeó de Sabadell i entrà a la Banda Municipal de Sabadell amb només 16 anys. En aquell temps ja tocava el piano, el violí, el saxòfon i el clarinet. Poc després fou nomenat professor de solfeig de l'Escola Muncipal de Música i entrà al quintet Vila-Padró com a pianista.

El 1915, amb 21 anys, va marxar cap als Estats Units. Sembla que ho va fer, en part, per una relació amorosa desafortunada i, per altra, per eludir el servei militar espanyol i la guerra del Marroc; en tot cas, poc després s'allistà a l'exèrcit americà quant aquest entrà a la Gran Guerra. En acabar aquesta conegué en Xavier Cugat i durant una temporada formaren un duet de violí (Cugat) i piano (Borgunyó) per tocar en cafès-concert; s'acabà quan Xavier Cugat marxà a buscar feina a Los Angeles.

Entre els anys 1915 i 1932 visqué a Washington DC i, mentre portava la direcció artística d'una de les orquestres "Meyer Davis", va compondre ballets, suites i operetes d'estil americà, obteninent crítiques molt favorables als diaris. El 3 de desembre del 1928 es nacionalitzà com a ciutadà dels EUA. Col·laborà amb l'orquestra de Paul Whitman i, fins al 1934, va orquestrar quasi exclusivament per a la cantant Kate Smith, a l'emissora de ràdio de la CBS de Nova York. Aquell any va ser contractat com a director artístic de l'orquestra simfònica de l'emissora WOR dirigida per Alfred Wallenstein, que li encomanà obres d'estil espanyol (Suite per a viola, Suite ibérica, Danza ibérica, Nocturno sevillano). Conjugà aquesta tasca amb l'ensenyament d'orquestració a la prestigiosa Juilliard School of Music (1934-1938). Entre els anys 1941 i 1960 fou director musical i artístic de la National Broadcasting Symphony Orchestra per a un programa apadrinat per la Firestone, fent orquestracions per a diversos cantants entre els qual Mario del Monaco i Renata Tebaldi. També va participar en el programa radiofònic L'hora catalana, elaborat pel Centre Català de Nova York, amb contingut propagandístic pro nord-americà. En jubilar-se va retornar a Catalunya el 1963, on continuà component músiques per a documentals de propaganda del Ministeri d'Agricultura nord-americà (1958-1963).

L'obra musical del compositor és extensíssima: més de 180 sardanes i altres composicions de música per a cobla, més de cinquanta cançons per a veu i piano, una trentena de peces de música coral, un gran nombre d'obres per a piano, dos quartets i un trio de corda, obres per a orquestra de cambra i simfònica, operetes i ballets. Gran part de la seva obra musical es conserva a l'Arxiu Històric de Sabadell, i una altra part es troba repartida entre diverses biblioteques i arxius americans. A la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell es pot consultar una extensa correspondència d'en Borgunyó amb un amic sabadellenc que n'il·lustra la biografia. Des de l'any 2003 hi ha a Sabadell l'Orquestra Simfònica Agustí Borgunyó.