Embedded Files
Agustí Borgunyó i Garriga (Sabadell, 2 de maig de 1894 - Barcelona, 1 de juliol de 1967) va ser músic, director d'orquestra i compositor d'una extensíssima obra. Instrumentista de piano, violí, saxòfon i clarinet, visqué vora cinquanta anys als Estats Units i, des d'allí, enviava sardanes i peces de música per a cobla perquè s'estrenessin a Catalunya.Fill d'uns obrers del tèxtil, començà els estudis musicals a l'Escola Municipal de Música de Sabadell amb els mestres Josep Plans i Cebrià Cabané, i els prosseguí a Barcelona fent composició i harmonia amb Manuel Burgués. Cantà a l'Orfeó de Sabadell i entrà a la Banda Municipal de Sabadell amb només 16 anys. En aquell temps ja tocava el piano, el violí, el saxòfon i el clarinet. Poc després fou nomenat professor de solfeig de l'Escola Muncipal de Música i entrà al quintet Vila-Padró com a pianista.
Agustí Borgunyó i Garriga (Sabadell, 2 de maig de 1894 - Barcelona, 1 de juliol de 1967) va ser músic, director d'orquestra i compositor d'una extensíssima obra. Instrumentista de piano, violí, saxòfon i clarinet, visqué vora cinquanta anys als Estats Units i, des d'allí, enviava sardanes i peces de música per a cobla perquè s'estrenessin a Catalunya.Fill d'uns obrers del tèxtil, començà els estudis musicals a l'Escola Municipal de Música de Sabadell amb els mestres Josep Plans i Cebrià Cabané, i els prosseguí a Barcelona fent composició i harmonia amb Manuel Burgués. Cantà a l'Orfeó de Sabadell i entrà a la Banda Municipal de Sabadell amb només 16 anys. En aquell temps ja tocava el piano, el violí, el saxòfon i el clarinet. Poc després fou nomenat professor de solfeig de l'Escola Muncipal de Música i entrà al quintet Vila-Padró com a pianista.
El 1915, amb 21 anys, va marxar cap als Estats Units. Sembla que ho va fer, en part, per una relació amorosa desafortunada i, per altra, per eludir el servei militar espanyol i la guerra del Marroc; en tot cas, poc després s'allistà a l'exèrcit americà quant aquest entrà a la Gran Guerra. En acabar aquesta conegué en Xavier Cugat i durant una temporada formaren un duet de violí (Cugat) i piano (Borgunyó) per tocar en cafès-concert; s'acabà quan Xavier Cugat marxà a buscar feina a Los Angeles.
El 1915, amb 21 anys, va marxar cap als Estats Units. Sembla que ho va fer, en part, per una relació amorosa desafortunada i, per altra, per eludir el servei militar espanyol i la guerra del Marroc; en tot cas, poc després s'allistà a l'exèrcit americà quant aquest entrà a la Gran Guerra. En acabar aquesta conegué en Xavier Cugat i durant una temporada formaren un duet de violí (Cugat) i piano (Borgunyó) per tocar en cafès-concert; s'acabà quan Xavier Cugat marxà a buscar feina a Los Angeles.
Entre els anys 1915 i 1932 visqué a Washington DC i, mentre portava la direcció artística d'una de les orquestres "Meyer Davis", va compondre ballets, suites i operetes d'estil americà, obteninent crítiques molt favorables als diaris. El 3 de desembre del 1928 es nacionalitzà com a ciutadà dels EUA. Col·laborà amb l'orquestra de Paul Whitman i, fins al 1934, va orquestrar quasi exclusivament per a la cantant Kate Smith, a l'emissora de ràdio de la CBS de Nova York. Aquell any va ser contractat com a director artístic de l'orquestra simfònica de l'emissora WOR dirigida per Alfred Wallenstein, que li encomanà obres d'estil espanyol (Suite per a viola, Suite ibérica, Danza ibérica, Nocturno sevillano). Conjugà aquesta tasca amb l'ensenyament d'orquestració a la prestigiosa Juilliard School of Music (1934-1938). Entre els anys 1941 i 1960 fou director musical i artístic de la National Broadcasting Symphony Orchestra per a un programa apadrinat per la Firestone, fent orquestracions per a diversos cantants entre els qual Mario del Monaco i Renata Tebaldi. També va participar en el programa radiofònic L'hora catalana, elaborat pel Centre Català de Nova York, amb contingut propagandístic pro nord-americà. En jubilar-se va retornar a Catalunya el 1963, on continuà component músiques per a documentals de propaganda del Ministeri d'Agricultura nord-americà (1958-1963).
Entre els anys 1915 i 1932 visqué a Washington DC i, mentre portava la direcció artística d'una de les orquestres "Meyer Davis", va compondre ballets, suites i operetes d'estil americà, obteninent crítiques molt favorables als diaris. El 3 de desembre del 1928 es nacionalitzà com a ciutadà dels EUA. Col·laborà amb l'orquestra de Paul Whitman i, fins al 1934, va orquestrar quasi exclusivament per a la cantant Kate Smith, a l'emissora de ràdio de la CBS de Nova York. Aquell any va ser contractat com a director artístic de l'orquestra simfònica de l'emissora WOR dirigida per Alfred Wallenstein, que li encomanà obres d'estil espanyol (Suite per a viola, Suite ibérica, Danza ibérica, Nocturno sevillano). Conjugà aquesta tasca amb l'ensenyament d'orquestració a la prestigiosa Juilliard School of Music (1934-1938). Entre els anys 1941 i 1960 fou director musical i artístic de la National Broadcasting Symphony Orchestra per a un programa apadrinat per la Firestone, fent orquestracions per a diversos cantants entre els qual Mario del Monaco i Renata Tebaldi. També va participar en el programa radiofònic L'hora catalana, elaborat pel Centre Català de Nova York, amb contingut propagandístic pro nord-americà. En jubilar-se va retornar a Catalunya el 1963, on continuà component músiques per a documentals de propaganda del Ministeri d'Agricultura nord-americà (1958-1963).
L'obra musical del compositor és extensíssima: més de 180 sardanes i altres composicions de música per a cobla, més de cinquanta cançons per a veu i piano, una trentena de peces de música coral, un gran nombre d'obres per a piano, dos quartets i un trio de corda, obres per a orquestra de cambra i simfònica, operetes i ballets. Gran part de la seva obra musical es conserva a l'Arxiu Històric de Sabadell, i una altra part es troba repartida entre diverses biblioteques i arxius americans. A la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell es pot consultar una extensa correspondència d'en Borgunyó amb un amic sabadellenc que n'il·lustra la biografia. Des de l'any 2003 hi ha a Sabadell l'Orquestra Simfònica Agustí Borgunyó.
L'obra musical del compositor és extensíssima: més de 180 sardanes i altres composicions de música per a cobla, més de cinquanta cançons per a veu i piano, una trentena de peces de música coral, un gran nombre d'obres per a piano, dos quartets i un trio de corda, obres per a orquestra de cambra i simfònica, operetes i ballets. Gran part de la seva obra musical es conserva a l'Arxiu Històric de Sabadell, i una altra part es troba repartida entre diverses biblioteques i arxius americans. A la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell es pot consultar una extensa correspondència d'en Borgunyó amb un amic sabadellenc que n'il·lustra la biografia. Des de l'any 2003 hi ha a Sabadell l'Orquestra Simfònica Agustí Borgunyó.
Page updated
Google Sites
Report abuse