Embedded Files
Francesc Mas i Ros
Francesc Mas i Ros
Biografia
Biografia
La seva vocació musical, segons paraules del mateix Mas Ros, va ser conseqüència de l'ofici familiar, afinadors de pianos; el seu pare, Antoni Mas, tenia una empresa de lloguer de pianos de manubri molt coneguda. A deu anys inicià estudis de solfeig i piano amb les monges de Sant Joan de Cluny, a Caldes mateix. Sembla que els amplià, a Barcelona, amb la professora Maria Bosch. Acabats aquests, la resta de la seva formació musical va ser purament autodidacta.
La seva vocació musical, segons paraules del mateix Mas Ros, va ser conseqüència de l'ofici familiar, afinadors de pianos; el seu pare, Antoni Mas, tenia una empresa de lloguer de pianos de manubri molt coneguda. A deu anys inicià estudis de solfeig i piano amb les monges de Sant Joan de Cluny, a Caldes mateix. Sembla que els amplià, a Barcelona, amb la professora Maria Bosch. Acabats aquests, la resta de la seva formació musical va ser purament autodidacta.
En els anys 20 ja gaudia d'una certa notorietat com a acompanyador musical de pel·lícules mudes en cinemes de Llagostera, Caldes, Sant Hilari Sacalm i Girona. Als vint-i-cinc anys començà a acompanyar al piano grups de varietats per les comarques del voltant de Girona. A partir de 1930, i durant una trentena d'anys, estigué vinculat a l'Orquestra J.A.D.R.I.S. de Caldes de Malavella, en funcions de director i pianista. Acabada la Guerra Civil, i havent fet fallida l'empresa familiar pel declivi dels manubris, en Mas Ros decidí dedicar-se a la composició, especialment de pasdobles, sense deixar, però, de fer d'instrumentista. A partir del 1960 es dedicà únicament a la composició. Signà com a Sorma alguns dels ballables que compongué.
En els anys 20 ja gaudia d'una certa notorietat com a acompanyador musical de pel·lícules mudes en cinemes de Llagostera, Caldes, Sant Hilari Sacalm i Girona. Als vint-i-cinc anys començà a acompanyar al piano grups de varietats per les comarques del voltant de Girona. A partir de 1930, i durant una trentena d'anys, estigué vinculat a l'Orquestra J.A.D.R.I.S. de Caldes de Malavella, en funcions de director i pianista. Acabada la Guerra Civil, i havent fet fallida l'empresa familiar pel declivi dels manubris, en Mas Ros decidí dedicar-se a la composició, especialment de pasdobles, sense deixar, però, de fer d'instrumentista. A partir del 1960 es dedicà únicament a la composició. Signà com a Sorma alguns dels ballables que compongué.
El seu nebot, Antoni Mas i Bou (Caldes de Malavella, 18 de maig del 1945) ha estat director de la Cobla Orquestra La Selvatana i compositor, i la seva néta Anna Genover i Mas és guionista i escriptora de literatura infantil
El seu nebot, Antoni Mas i Bou (Caldes de Malavella, 18 de maig del 1945) ha estat director de la Cobla Orquestra La Selvatana i compositor, i la seva néta Anna Genover i Mas és guionista i escriptora de literatura infantil
Mas Ros, compositor de sardanes
Mas Ros, compositor de sardanes
Fora d'un intent primerenc del 1924, L'aplec de Sant Maurici, les seves primeres sardanes són del 1942, Pastora enamorada i 1943, Malavella (instrumentades pel seu amic Pere Mercader); del 1946 és Cançó de la Marta, escrita ja en solitari, i que donà a conèixer el seu nom com a autor de sardanes populars.
Fora d'un intent primerenc del 1924, L'aplec de Sant Maurici, les seves primeres sardanes són del 1942, Pastora enamorada i 1943, Malavella (instrumentades pel seu amic Pere Mercader); del 1946 és Cançó de la Marta, escrita ja en solitari, i que donà a conèixer el seu nom com a autor de sardanes populars.
Compongué una cinquantena de ballables i vora dues-centes cinquanta sardanes, de les que en gravà en discos de vinil més de mig centenar, un rècord que només li disputaria en Ricard Viladesau. La major part de la seva producció foren encàrrecs de persones i agrupacions sardanistes. Les seves sardanes són engrescadores i molt apreciades en els aplecs i ballades ben entrat el segle XXI
Compongué una cinquantena de ballables i vora dues-centes cinquanta sardanes, de les que en gravà en discos de vinil més de mig centenar, un rècord que només li disputaria en Ricard Viladesau. La major part de la seva producció foren encàrrecs de persones i agrupacions sardanistes. Les seves sardanes són engrescadores i molt apreciades en els aplecs i ballades ben entrat el segle XXI
Alguns de les seves sardanes
Alguns de les seves sardanes
Amics meus (sardana estrenada pòstumament el 1995)
Anna (1967), dedicada a la seva néta
L'aplec de Mataró (1978)
Barça campió (1948)
Berga, ciutat pubilla (1970)
Cançó de la Marta (1946), primera sardana escrita en solitari
Catalunya canta (1954)
Celonina (1978), per a dues cobles i timbales
Colla Dansa Eterna (1978)
La colla dels 16 (1977)
L'ermita de Collbàs (1974), premi Sardana de l'Any
És la barretina (1954)
Esclat olotí (1973)
La Garriga (1974). Eugeni Pont en féu una versió per a dues cobles i timbales
Joan i Elena (1955)
Llavaneres (1978)
Mar de Palamós (1962)
Maria Amàlia (1950)
Nois alegres (1957)
Oriola (1955)
Els pescadors de l'Escala (1979)
Poble de Caldes (1979)
Records selvatans (1974), obligada per a dos tibles
Ripollet sardanista (1975)
Roses gentil (1958), obligada per a tenora i fiscorn
Som i serem (1957)
Teresa (1973), dedicada a la seva esposa Teresa Jou i Pla
Tossa bonica (1951)
Els tres Castells (1967)
Els tres pintors (1953)
Va de fiscorn (1973)
Page updated
Google Sites
Report abuse