Jaume Rosell i Roig

Jaume Rosell i Roig (1892-1964)

Sardana: Escumes del Noia

Autor de la Música: Conrad Gili i Costa

La comarca de l'Anoia

bell encís deurà tenir!

Viatger que en tasta l'aigua,

viatger que en tasta el vi

com ullprès hi cerca estatge

i mai més no en vol partir.

Del "Montcau" i el "Puig d'Agulles",

"Claramunt", l'altre confí,

Montserrat la té a la falda,

Sant llorenç la veu florir;

del Montseny més lluny encara

s'alça el front alabastrí.

La comarca del riu Noia

bell encís deurà tenir!

Bona gent, franca i feinera,

i és la terra del bon vi.

Quan la vinya és tota ufana

les sarments entrellaçant

van teixin una sardana

que duu el ritme d'un nou cant.

D'aquell cant de la verema

que ha encetat el traginer;

cant d'amor, l'etern poema,

cant de goig dintre el celler.

Si en la feina s'ha fet via,

quan reposen els falçons,

la sardana s'inicia

rodejant els caparrons,

llavi roig de la fadrina

com garnatge temptador

i un desig que s'endevina

del fadrí veremador;

hi entrareu junts en l'anella

per la Festa que vidrà,

quan ja el most de la cubella

sigui al bo de fermentar

i us direu la bonanova

de la vostra joventut

i el cava de dins la cova

farà el lloc al nouvingut.

Quan vindran les esposalles

sadollant el vostre cor,

sobre el lli de les tovalles

vessareu la copa d'or

i amb l'encís del vostre idil·li

brollarà brau, refrulgent,

com el rastre d'un navili

bell poema d'or i argent,

el CAVA simbol de joia,

cobejat nèctar diví,

mel i escumes, vi del Noia

que honra el nom: SANT SADURNÍ!

_________________________________

LA CAPVUITADA

Es el temps de la xalesta

quan ve Corpus vestit d'or;

banderetes i ginesta

i un amor en cada cor.

Ai clarors de capvuitada

mel i arrop de l'antigor!

Venerem l'Hostia Sagrada

que avui passa en Processó.

A la vetlla hi han sardanes,

cada barri un contrapunt;

a la nit són més galanes

quan s'enfilen cel amunt.

Primer rengle la mainada

precedeix l'Ajuntament:

ens han dat coca ensucrada

i un confit per cada dent.

Cada barri , les casades

són la gràcia i són el grau;

les fadrines enjoiades

són clavells vermells al trau.

Vuit jornades que s'abilla

d'un goig pur Sant Sadurni,

que del Noia és la pubilla

i és flairosa del bon vi.

La casada i la fadrina

gronxolant el ball primer,

lluiran la mantellina

cercan l'ombra del carrer.

Goig piral, festes galanes,

jorns de fe i de germanor;

diu la veu de les sardanes:

Capvuitada de l'amor.

Any 1954

Sardana amb musica

de Conrad Gili i Costa

-------------------

També va escriure els " Goigs a Sant Sadurní "