Joaquim Soms i Janer

JOAQUIM SOMS

la música com a lema

JORDI TORRES i NOGUER

La sardana popular ha tingut des de sempre el favor del poble ja que, com el nom indica, la seva finalitat principal és la de servir-li d’esplai.

A la gent, en general, a l’hora de ballar doneu-li composicions saltirones i engrescadores.

Doncs bé, dins la llarga llista de destacats compositors d’aquest esmentat gènere, en presentem un de ben representatiu i conegut. Fou una persona de tracte molt agradable, cordial i optimista. Fem referència concretament del mestre Joaquim Soms, el qual seguidament anem a conèixer.

Joaquim Soms i Janer nasqué a Pineda de Mar, –on residia–, l’11 de maig de 1914. Ja de petit, sentí una gran vocació per la música. Va aprendre solfeig als nou anys a l’Acadèmia Salom, de Calella i més tard estudià piano i composició. Als quinze anys fou contractat com a pianista per amenitzar pel·lícules mudes a un cinema. També en aquesta edat escriví la seva primera sardana: Idil·li pastoril.

L’any 1934 fundà un grup infantil que interpretava fragments de sarsueles, cançons populars catalanes i alguna sardana escrita per ell mateix, sentint des d’aleshores la passió per compondre.

Al esclatar la guerra civil, el destinaren al front del Centre (sector de l’Alcàrria, províncies de Madrid, Guadalajara i Conca), en concret a la 136 Brigada republicana (cos de sanitat), formada majoritàriament per catalans. Allà formà i dirigí la banda oficial de la 33a. Divisió donant concerts al front de batalla, sovint sota el perill de les bombes.

A part d’aquesta banda de música, integrada per nombrosos músics de sardanes, el mestre Soms va crear també amb els músics esmentats, una cobla formada amb instrumentistes integrants de les millors cobles de Catalunya. Ell els anava a cercar amb coratge per les trinxeres. La cobla en qüestió esdevingué d’una gran qualitat. Això, afegit a les especials circumstàncies en que fou creada, donen encara més mèrit al seu director Joaquim Soms. Igualment fou en aquells indrets, on escriví la bonica i coneguda sardana Catalans a l’Alcàrria (amb lletra d’un altre soldat, Lluís Millan), que es convertí en l’himne dels soldats catalans, que la cantaven i que el seu autor, lògicament, tenia en gran estima. S'estrenà el 1938 de forma apoteòsica pel tenor Pau Vidal, al teatre Calderón de Madrid amb assistència d'autoritats republicanes. Aquesta sardana està enregistrada, en versió cantada, per la cobla Selvatana.

Un cop acabada la guerra, l’èxit assolit per Catalans a l’Alcàrria, li costà un any de presó al ser considerada un himne separatista. Tot i estar empresonat la seva devoció per la música, el portà a formar una orquestra dintre el centre penitenciari.

Els anys 80 Joaquim Soms i altres antics soldats de l'associació Catalans a l'Alcàrria, tornaren a aquelles terres castellanes on lluitaren defensant els seus ideals, visitant les poblacions de Brihuega, Gárgoles de Arriba i Abánades. Allà tingueren el suport popular, però no els hi feren cap homenatge institucional. Posteriorment, l'octubre de 2011, un grup d'integrants del Foro por la Memoria de Guadalajara el visitaren a Pineda de Mar. Fou una trobada d'emoció reciproca. Li feren una interessantíssima entrevista, on Joaquim Soms recordà les seves vivències d'aquella època. I a més a més, el gravaren interpretant al piano Catalans a l'Alcàrria.

En els anys difícils de la postguerra el mestre Soms trobà, com sempre, en la música una mà protectora. Poc després fundà a Pineda de Mar una acadèmia musical, on amb els seus joves alumnes creà el conjunt “Joaquim Soms i els seus nois” que assolí un gran ressò per les seves acurades interpretacions. Cal destacar que la cantant d’aquest grup era l’esposa del mestre Soms, la Maria.

Joaquim Soms, a part de ser un bon coneixedor de la tècnica de la composició, fou un magnífic conreador de la sardana popular i de la seva prolífica i fàcil inspiració (n'ha deixat escrites més de 300), han sorgit airoses composicions totes elles d’un fort estil personal, que tenen un bon acolliment dels afeccionats, essent interpretades amb assiduïtat als diferents aplecs i ballades arreu de Catalunya. Moltes d’elles estan enregistrades en disc.

Fem menció doncs, algunes d’aquestes composicions: Maria de Pineda (dedicada a la seva esposa); Pescadors mataronins; Ràdio Capital de l’Alt Camp; Begurenca; Som-hi Moré; Celebrant el mil·lenari; Calella, seixanta anys d’aplec; Pineda de Mar; A l’ombra del campanar; Per tu Masnou; Pineda Xè. aniversari d’aplec; Nova llavor sardanista; Sils i Soms a Mas Ros; Guixolenca; Decenni de Salt Sardanista; A l’Anna de Salt; El Pla dels Socs; Diàleg d’instruments; L’Aplec de Mollet; Amics de Tesà; Platges de Tossa; El parc de Clairfont (tible); Els reguitnaires de Tuïr; Himne a Calella; Moragues, heroi de Catalunya; Celebrant els meus 90 anys (dedicada a totes les entitats i amics que han influït en la seva carrera musical); Girona sardanista (tenora i fiscorn); Els dos tenors (dues tenores), Retrobament a Cardedeu, etc.

Les sardanes del mestre Soms, dit per ell mateix, tenen una important font d’inspiració. Aquesta no era altra que la seva esposa Maria qui, podem assegurar, no hi ha hagut audició, aplec, o festa sardanista, on hi assistia el seu marit, que ella no hi fos també present. El treball de Joaquim Soms ha estat guardonat a diversos concursos de música per a cobla. Per exemple: 1r. premi del Concurs de Sardanes a Roses (1982) amb la sardana Cant a Roses; 2n. premi del mateix concurs de Roses (1983) amb Bells records de Roses; 2n. accèssit de la Sardana de l’Any a Torroella de Montgrí (1984) amb Joan, Joaquim i Josep. En aquest mateix concurs fou finalista el 1985, amb la composició Paisatges olotins, i el 2005 amb Al Sant Ramon. Igualment fou finalista del I Concurs de Sardanes a Tordera (1989) per l’obra Ofrena a Tordera. El 1992 arribà també a la final del concurs Cantem Sardanes de Catalunya Ràdio, amb Catalans.

Va rebre també diversos homenatges per la seva brillant trajectòria musical, com per exemple a: Valls; Cornellà de Llobregat; Aplec de Palamós; Barcelona; Amer, per l’Agrupació de Trobades Sardanistes Infantils de les comarques gironines; Salt, organitzat per Salt Sardanista; Girona; novament a Palamós, el 1994, on se li va dedicar la VIII Diada Sardanista; Aplec de Sant Hilari Sacalm (Escut d’Or), Febrer Musical de Cardedeu (2008) i, naturalment, a Pineda de Mar, ofert per l’Ajuntament, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació d’Ex-Combatents de l’Alcàrria, en un acte sota l’organització de l’entitat Amics de la Sardana, de Pineda de Mar. Fent referència a aquesta població del Maresme, cal dir que edità posteriorment un disc patrocinat per l’Ajuntament amb deu sardanes de Joaquim Soms.

A la vegada fou distingit, per l’Obra del Ballet Popular, amb el “Premi a la popularitat”, durant el Dia de la Sardana 2007.

D’altra banda a part de la seva producció sardanista, escriví també música catalana i música per a piano, on hi destaca la composició Àlbum de valsos de concert per a piano. El seu nom figura també a l'Enciclopèdia Catalana.

Però el millor premi de tots, aquell que tot compositor desitja obtenir, és el de la popularitat de les seves obres, les seves sardanes en aquest cas, i aquest èxit ja el tenia assolit amb tot mereixement en Joaquim Soms, a més de l’estima del públic sardanista. Arran d’això ell havia dit: “Les meves sardanes són senzilles i inspirades, ja que reflecteixen el meu estat d’ànim”.

Aquest és el perfil a l’entorn del mestre Soms que ens deixà, a Pineda de Mar, el 28 de desembre de 2012. Ell dedicà la seva vida a l’enaltiment de la música en general i de la sardana (la dansa més bella de Catalunya), en particular.

BIBLIOGRAFIA:

Diccionari d'autors de sardanes i música per a cobla, col·lecció mos, Carles Riera, Josep M. Serracant, Josep Ventura; butlletí de Salt Sardanista, 1990, amb motiu de l'homenatge dedicat a Joaquim Soms, biografia escrita per Jordi Torres i Noguer; informació facilitada al seu moment pel mestre Soms; Internet.