Ja som a la plaça; comensa la fresca
el sol es decanta, sospira el balcó;
les mans fan la tria, la cama s'engresca;
la cobla no es llença que encara té por.
Amunt: A la una! Ja canta i repica
ja plora la flauta, ja vibra el metall,
i tot d'una volta i de mica en mica;
ulls, braços i cames segueixen el ball.
Cap peu s'endormisca, cap llavi enraona,
no més una punta sospira i somriu
i es fa d'una peça la viva rodona;
cada cos a dintre s'hi torna més viu.
El cercle de braços s'estreny, i fulgura
una cabellera com un gallaret ...
després es desmaia, i es gronxa i s'atura
i el ritme rellisca més poc a poquet.
I ve la música, mansa o baladrera
tan repicadeta, tan justa de to!
Passades de guatlla, ulls de cadernera,
penes de minyona que amenaça el plor.
Picarol que dringa, festa casolana,
lluissor d'estrelles grill i seremí ...
de tot té una mica la fresca Sardana
feta amb la tenora i amb el tamborí.
Si és ploranera, si és agra o és fina
si el sol l'aclapara, si xiula amb els vents
a dalt a muntanya o a baix a marina
sempre és la música dels engrescaments.
A totes les gleves la nostra Sardana
té aquesta manera de ritme tan franc,
té aquesta febreta de veu catalana
que es fica al'orella i arriba a la sang.
Damunt de la terra que abrandi les colles,
dansa d'aire lliure, crit de llibertat,
siga per les ànimes ungla i pessigolles
al moment del ritme més desesperat!
Que mentre a la plaça s'hi ballin sardanes
el cel s'adormeixi, s'aturi la nit,
i dintre dels nervis no es morin les ganes
de rompre cadenes que ofeguen el pit.
Josep Maria de Sagarra.
---------------------
Video d'Angel Escalé Clic