Lluís Mª Xirinacs

Rodona, sense presidències,

sense darrers llocs.

Tancada, comunitària,

íntima.

Oberta a tots els qui hi vulguin entrar,

sempre creixent.

Rigorosa, amb una llei íntima,

tot comptat i amidat.

Assenyada al principi,

amb serenor i mesura.

Arrauxada al final,

folla i disbauxada.

Inspirada per un mestre que no es veu,

que no balla, que no vol lluir-se.

Animada, per una cobla enlairada

que no està de festa sinó de servei.

Festiva, per tot un poble

que dansa joiós.

Delicada, els peus de puntetes,

els dits enllaçats.

Dona i home, dona i home

ambdós iguals sense privilegis.

Al cor dels pobles i ciutats,

al bell mig de la plaça major.

Així vull que sigui la meva pàtria.

Així somnio la companyonia universal de tots els homes.

                               Lluís Maria Xirinacs