Manel Saderra i Puigferrer

Nascut a (Tortellà, Garrotxa, 21 de juliol de 1908  i finat a Porqueres, Pla de l'Estany, 7 de març de 2000) fou un músic i compositor de sardanes, gran innovador del gènere, la versió coral de Somni (1947) ha obtingut una gran difusió. Sovint és anomenat "Puigferrer" per diferenciar-lo del seu germà Josep.

Manel Saderra és el darrer d'una nissaga d'onze germans dels quals el gran fou el popular Josep Saderra. Anomenat "El noi" i vint-i-cinc anys més gran, fou, juntament amb el seu pare, el primer mestre de música d'en Manel.

Actuà com a trompeta de les cobles La Principal de Banyoles i, sobretot, a La Principal de Girona, de la qual n'esdevingué director fent importants gravacions amb Pau Casals com a director. L'any 1959 fundà la coral Agrupació Polifònica de Banyoles.

Com a compositor, la seva primera sardana, Carme (1936), no satisfà el mestre i decideix no continuar, però el destí s'encarregà de capgirar el seu propòsit ja que, a conseqüència d'un accident (durant la convalescència) ho intenta de nou i escriu Record del Collell, obra que féu albirar uns dots extraordinaris per la música.

La tercera sardana, Llac encantat (1942), sorprèn l'ambient sardanista i musical per la seva força innovadora amb estil molt personal i peculiar que més endavant seria qualificat d'«estil Puigferrer», estil que un reduït nucli, poc receptiu a les innovacions, va criticar molt durament. Aquestes crítiques s'ofegaren definitivament quan estrenà la sardana Somni, la sardana que al llarg de la seva vida li prodigà més popularitat.

Autor de més noranta sardanes a mig camí entre el registre culte i el popular, amb el pas dels anys les seves estrenes eren cada vegada més esperades i celebrades.

Al llarg de la seva vida obtingué els màxims guardons: Creu de Sant Jordi (atorgada per la Generalitat de Catalunya), Premi Jaume I d'Actuació Cívica Catalana (lliurat per la Fundació Jaume I) i la Medalla al Mèrit Musical (la primera, concedida per l'Obra del Ballet Popular). També rebé innombrables homenatges arreu de Catalunya. Un dels més importants fou al seu poble natal, a Tortellà; al 29 d'abril de 1985 se'l va reconèixer com un dels seus fills il·lustres, cosa que comportà dos anys més tard, a donar el seu nom a un carrer de la vila. El 29 de novembre de 1985 se li va retre un homenatge a l'Ateneu de Sant Sadurní d'Anoia, i s'estrenà  Escumejant  una sardana obligada de tenora i de dificil interpretació segons els entesos.