Sigfrid Galbany i Abril
Sigfrid Galbany i Abril, nascut a Cabrils (Barcelona) el 23 d'agost del 1936,fill de Jordi Galbany Planas i Jacinta Abril Tolrà.
Als deu anys va començar a estudiar teoria solfeig i piano amb la srta. Elvira Rigau i Oliver,filla del gran compositor i un dels renovadors de la sardana,Pere Rigau (Barretó),fundador de la cobla orquestra Montgrins,amb qui anys mes tard mantindria una llarga relació tant profesional com d'amistat.
Als 15 anys va composar la seva primera sardana "Enyorances" per piano.Aquesta sardana va sorgir un dia,quant a classe de música es va posar al piano i li va sortir la melodia de dins seu.La srta.Elvira li va dir que l'apuntés ja que era molt maca i així ho va fer.
Va continuar estudiant fins que el van requerir per fer el servei militar a Manresa,allà va estudiar armonia i composició amb el reconegut mestre manresà Angel Noguera i Alegre,fins que el van destinar a la Poble de Segur.
Quant va tornar,va seguir els seus estudis fis que es va llicenciar.Acabat el servei militar,va conèixer el gran mestre director i fundador de la cobla orquestra "Girona",Josep Mª Boix,que va donar-li algunes lliçons i al que el va unir una bona amistat que durà fins la mort del mestre. L'any 1973,la mateixa cobla "Girona li va estrenar la seva primera sardana "Enyorances".
Entre les seves composicions es troben mes de cent cinquanta sardanes,una trentena d'havaneres,alguna peça religiosa,cançonetes i peces clàssiques. Continua composant.
L'any 1999 va grabar el seu primer C.D. "Sardanes" amb el Castell de Burriac com a tema central,i sense cap tipus d'ajut econòmic.
L'any 2000,per la festa major d'agost,l'ajuntament li va fer un reconeixament,per la seva contribució a la cultura popular i al seu esforç per portar la sardana i el nom de Cabrils a tot arreu.
Va continuant composant i grabant C.D,s,sempre amb la cobla Montgrins,amb qui l'uneix una bona amistat i sempre pagat de la seva pròpia butxaca.
El dia 1 de gener de l'any 2009 a Tossa de Mar,li van estrenar "Cap d'any a Tossa",va ser tot un èxit i davant la seva sorpresa va anar passant eliminatòries de la sardana de l'any fins a quedar finalista.Paral.lelament al seu poble natal li van otorgar el primer premi de "La Concòrdia" que premia la divulgació cultural del poble.
La seva sardana "Cap d'any a Tossa" va quedar guanyadora de la sardana de l'any 2009,al Palau de Congressos i exposicions de Perpinyà,amb 582 vots.Arrèl d'això l'ajuntament de Cabrils va otorgar-li la Creu del Terme,màxim guardó del poble i que es concedeix en comptades ocasions,l'ajuntament de Tossa de Mar també hi va participar,i durant l'acte institucional li va fer entrega de l'estatua de l'Ava Gardner que presideix el castell de la vila vella,simbolitzant així l'agermanament de les dues viles.Després va signar al llibre d'honor del poble i tot seguit es va continuar la festa amb una ballada de sardanes amb els "Montgrins" i un dinar de germanor amb actuacions de colles sardanistes,rapsodes recitant poesies del mateix autor i del seu pare inclús va actuar una coral nòrdica.
Als seus 76 anys es una plè de vitalitat i de vida que encomana la seva alegria als que l'envolten.
Té detractors,com tothom,però no perd el temps pensant en ells.Aprèn de les seves crítiques.Les seves sardanes demostren sobradament com es ell,vital ,senzill i directe,perquè la senzillesa es una virtut,i aquest còctel es vital per una vida plena que disfruta sobradament amb els esus éssers estimats i amb tots els amics del mon de la sardana.