Gabriel Raspall i Culell
LA SARDANA I ELS BARRIS
Mireu-la que airosa, al nostre poble ajunta
satisfeta i joiosa, va lligant-lo de mans
plena de noblesa als seus fills contrapunta
invitarlos a dansar, fent-los més germans
A les festes dels Barris, ella els hi dóna vida
omplenant d'alegria el carrer i la llar
deixant dins de cada cor un goig que no s'oblida
convidant-lo amorosa, encara més a estimar
Els Barris festeja , nostra vila de l'Anoia
amb les millors prendes i tota s'engalana
grans i petits, tothom s'omple de joia
dansan-te amb amor , ho bonica sardana!
El treball i el progrés en nostra vila avança
els Barris li alegren aquest seu gran afany
ets tu sardana, nostra bella dansa
la que ens ajuntes amorosa any darrera any
Puntejant-te amb fe nostre peu s'aferra
i ens lligues de mans amb amistat i amor
dansant-te joisos acaricien nostra terra
que guarda en ses entranyes el preuat liquid d'or
Salut! sardana que el nostre poble ajuntes
i amb el teu aire el convides a ésser constant
una dolça pregària per l'espai remuntes
demanant-li a Déu que ens guiï endevant
Gabriel Raspall i Culell (1906-1962)
Juny 1955
LA SARDANA DE LA NEU
Del cel davallen les volves blanques
sobre la terra del meu carrer,
i mentres baixen ballen sardanes
doncs molt catalanes volen ser.
I el fresc airet fa de tenora
i elles fan rotllos tot saltant,
fins les admira… Si en saben tant!
Mireu que blanques, mireu que pures,
de nostra terra ja en porten sang.
Unes quantes les més porugues
ja es tornen fang.
El sol que ho sent ja vol mirar-les
i en treu el cap.
Molt amatent ja vol tocar-les
però no en sap.
La nostra terra
es vesteix de blanc amb gran delit,
la neu s’hi aferra i el sol fent-li un crit
s’agermana a la festa amb gran delit.
I plens de goig tots junts s’agermanen,
plens d’esperança plans i muntanyes
dansen amb joia i plaer, i tu noble dansa
a ses entranyes els hi dones vida i fe.
Música de Conrad Gili i Costa. Any 1948