Maria Cardona

No deixem morir la sardana

Si un dia la sardana se'ns morís

si aquesta joia nostra que ara salta

empalidés com una flor malalta

i ens caigués sense llum, sense somris.

Si absurdes colles de jovent profà

gallejant d'avançada indiferència,

mancats d'amor i cecs de consciència

sense dol la portessin a enterrar,

plorarien les flors i el bosc de pins

i les nostres pacifiques muntanyes,

l'espant regiraria les entranyes

el fred s'enfonsaria cor endins.

Si un dia la sardana se'ns moris

la mare Patria a tots acusaria,

que quan els fills li perden l'alegria

ella es cobreix d'un ample nuvol gris.

Jovent de seny i cor!  Jovent ardit

que et bull la sang i el pols mai et tremola !

A la sardana que ara t'agombola

dona les mans i tot el foc del pit !

donem-li el cor, no la deixem morir

que en mig del poble és una llantia encesa

diu del passat la gesta i la grandesa

i als que ara som, ens fa més clar el camí !

Maria Cardona