Pregó de Fires 2015


PREGO DE FIRES -2015
Sadurninenques i sadurninencs,
En aquesta salutació queden incloses totes les autoritats que hi
ha en aquest balcó, perquè la sardana no fa distincions de cap mena,
no té ni presidències ni darrers llocs, l'anella és oberta a tothom vingui
d'on vingui i s'hi pot entrar en qualsevol moment, això si, respectant la
norma, entrant-hi pel costat que toca.
El que si volem és agrair al Consistòri Sadurninenc que ens hagi
convidat a fer el pregó d'enguany, cosa que ens honora i ens fa
il·lusió. Celebrar els 70 anys és una joiosa fita, enrere queden els
esculls superats i el Foment Sardanista Sant Sadurní mira endavant
amb renovat optimisme.
Hem fet servir la paraula optimisme però, cal precisar que és un
optimisme moderat, volem dir tocant de peus a terra. A veure, molt
fàcil no ho tenim, les aportacions per part de les institucions del
govern català actualment són molt minses, sort tenim que el nostre
Ajuntament té una marcada sensibilitat per la cultura del nostre país,
gràcies a la qual portem a terme iniciatives que fan que la sardana
segueixi viva a la Capital del Cava i sigui un referent per altres llocs
per la cura que hi posem – que el nostre esforç ens costa – per la
qualitat de les cobles que hi participen, i per la quantitat de gent que
hi assisteix. Ara que hem esmentat les sensibilitats del nostre
ajuntament voldríem remarcar la mancança que té la vila pel que fa a
un espai públic condicionat perquè les entitats de Sant Sadurní
puguem celebrar degudament les activitats programades, el que faria
que no tinguéssim que estar pendents constantment de les
previsions de l’home del temps. Aquesta es una petició que hem fet
al llarg de varies legislatures i que, tot i les promeses, mai s’acaba
de dur a terme. Creiem que es un repte per l’actual consistori que
s’hauria de plantejar seriosament per aquests propers 4 anys.
Amb el suport de l'Ajuntament l'any 2014 es convocà un concurs
de compositors de sardanes per elegir-ne una amb les músiques
dels Barris o sia del Rengle i del ball de la Mantellina, i les tres
finalistes són interpretades en molts llocs, curiosament fins i tot en
una audició al Parc del Retiro de Madrid, organitzada pel Cercle
Català a la capital de l'Estat. Sentir les músiques de casa quan estàs
lluny és emocionant.
Cal fer esment que la nostra vila compta amb 39 sardanes
dedicades, moltes fan referència al cava i a les nostres festes
tradicionals. La última estrenada enguany a l'Aplec del passat mes
d'abril, porta per nom “70gem” en referència a l'aniversari del
Foment.
Al llarg de l'any el Foment Sardanista Sant Sadurní celebra molts
actes, alguns dels quals són possibles gràcies a l'acolliment que ens
dispensen altres entitats de la vila com el Col·legi Sant Josep pel que
fa a les calçotades i a l'aplec Capital del Cava, i la Diada del Soci que
és la Parròquia la que ens acull, celebrant una missa amb ofrena
ballant una sardana encerclant l'altar, i una ballada a la plaça amb
vermut popular per a tothom. Ara que hem esmentat el soci del
Foment, volem donar-li especialment les gràcies pel seu suport moral
i material i convidem tothom a adherir-se com a soci a la nostra
entitat en la seguretat que ajudaran a promocionar una part important
de la cultura del nostre país: les sardanes i la música de cobla.
Aquest any el Foment Sardanista hem tingut una sorpresa molt
agradable. D'una forma molt acurada i dinàmica el Barri de l'Església
ens ha dedicat part de la seva sempre genial catifa. Les sardanes
són presents a les festes dels Barris des de temps immemorial,
aquest any per partida doble al Barri de l’Església, doncs han estat a
la plaça i a la catifa, ja que a més dels motius propis del Corpus hi
han afegit uns balladors en plena rauxa i altres referències a la
nostra entitat. En aquest Barri amb la col·laboració de la Coral Sant
Sadurní hem gaudit com de costum de la interpretació de la sardana
“La Capvuitada” amb lletra de Jaume Rosell i Roig i música de
Conrad Gili i Costa, una detallada descripció de les festes més
tradicionals de casa nostra, les festes dels Barris. Gràcies Barri
Església i Coral Sant Sadurní.
Fem ara una menció especial per tots els que han tingut un lloc
destacat en el conreu a la vila de la nostra dansa, començant pel
Marian Malagelada i Bramon, notari, en aquell llunyà 1903, que es
va casar amb una filla d’en Marc Mir i Capella, un dels set savis de
Grecia, amb ell arribà la sardana a la vila. L'empenta que va agafar
als anys 20 va ser esclatant, i el poble va fer pinya al costat de la
sardana considerant-la com a signe d'identitat malgrat els
entrebancs que hi posaven els governants, que no van aconseguir
altra cosa que enfortir el sentiment de “catalanitat” amb les seves
censures i prohibicions. L'any 1930 el dia de Sant Jaume amb una
participació sorprenent es celebrà un concurs a la pista de l'Ateneu.
Les primeres audicions després de la guerra es feren a la plaça
de l'Església amb gramola, i a l’empara de la Parròquia, i amb algun
que altre ensurt quan sonava la Santa Espina, prohibidíssima a
l’època. L’any 1945, uns quants joves que estimaven la sardana i el
país i que es reunien al Bar Novelty, van decidir de constituir-se com
a entitat amb el nom de “Fomento Folclórico y Excursionista”. Cal
tenir en compte que les reunions que es feien en aquella època
s’havien de fer de forma clandestina, i els programes de les
activitats, tots ells en llengua castellana, havien de ser segellats pel
les autoritats locals. Aprofitem per saludar a en Joan Rosell i Mata –
per nosaltres al Joan de Cal Ticus –, el Joan és un d'aquests joves
que l'any 1945 van fundar el Foment. Un agraïment especial per tots
els fundadors, que van sembrar la llavor que tants fruits ens ha
donat al llarg d’aquests 70 anys.No va ser fins l’any 1968 que la
junta del Foment, es va atrevir, no exempta de dificultats, a fer els
programes en català. L’any 1977 es va denominar definitivament el
nom de Foment Sardanista Sant Sadurní. Volem també esmentar
els músics, els compositors, les cobles, les anelles de competició
que ens han representat arreu de Catalunya i a tots els que amb la
seva desinteressada dedicació al Foment Sardanista han aconseguit
que la sardana ens arribés amb tota la il·lusió, amb tot l'anhel, amb
tota l'alegria i amb tota la força que hi posaren els nostres
avantpassats.
La sardana és l'aspecte visible de la identitat de Catalunya ja que un
poble està fet de moltes coses, els costums, la manera de treballar,
les creences, la forma d'emprar el temps lliure i sobre tot el desig
profund i legítim de no desaparèixer malgrat que ho provin una i altra
vegada. En la sardana conflueixen moltes d'aquestes coses i conté
l’essència de remotes cultures que hem sabut assimilar i que el
Foment manté vives com un llegat de les generacions anteriors i que
deixem als joves del segle XXI amb il·lusió i confiança.
Els nostres avis expliquen que en aquesta plaça l'any 1953 hi
van desembarcar amb autocars un grup nombrós de mariners de la
Navy dels Estats Units d'Amèrica. Aquells joves no dubtarem en
agafar les mans obertes que els oferien les rotllanes de sardanes de
un dia 8 de Fires. La gent i sobre tot els joves de la vila quedaren
encisats. Aquells mariners ens van donar tot una lliçó de “marketing”
pròpia del seu país que ha exportat les seves tradicions i ha
aconseguit que aquestes tradicions es sobreposin a les nostres.
Compte! Ells celebren el “halloween” nosaltres tenim La Castanyada,
Ells tenen el Sant Valentí, nosaltres tenim Sant Jordi amb llibres i
roses, ells ballen el “country” nosaltres la sardana i tantes d'altres que
no cal esmentar. Totes aquestes importacions antigues o modernes
estan molt bé, però, no oblidem les nostres tradicions, els nostres
costums i la nostra dansa. Hem de conèixer les nostres arrels,
estimar-les, hem de posar-hi el cor, doncs són part de la nostra
història i formen part d'un bagatge important, tant a l'hora de la feina
com a l'hora del lleure, no anem amb les mans buides, això ens dóna
força per continuar endavant.
Voldríem ara parlar-vos de un tipus de sardana poc coneguda,
però no per això menys interessant: les sardanes revesses, en les
que l’autor posa com a repte una gran dificultat per poder esbrinar el
tiratge i el repartiment en un temps limitat. També en diem
revessaires dels balladors que prenen part en els concursos d'aquest
tipus de composició. Revessaires en aquest cas amb V baixa, res a
veure amb els que conreuen terra a rabassa. En les sardanes
revesses hi ha un cap de colla, hàbil i llest, coneixedor de la seva
feina, compenetrat amb la resta de components de l'anella, i
perseguint tots el mateix objectiu: superar el repte, esbrinar els
dubtes, vèncer les dificultats que planteja la revessa, tots a una.
Catalunya li toca resoldre ara una sardana revessa – molt revessa – i
cal assolir aquesta unitat amb un cap de colla, ben preparat,
comptant que l'empresa no serà fàcil. Tenim molts bons revessaires,
però, les eines en que compten ara són insuficients i és d'esperar que
un resultat a les urnes, es a dir produït democràticament, malgrat tots
els pals a les rodes que hi puguin posar, condueixi el nostre país a un
estatus més d'acord amb els temps actuals, més respectuós amb el
nostre tarannà, i més favorable per a tots els ciutadans.
Bé, comencen les Fires i és l'hora de gaudir-ne, de retrobar-se
amb els amics que no veiem gaire – potser només per les Fires – és
l'hora de les reunions familiars, de gaudir de la munió de Festes que
estan preparades, de prendre-hi part, envaint carrers i places, perquè
el més important de les festes és la participació de la gent. No ens
quedem a casa, ja vindran els dies de treball, amb el batec insistent
de la feina d'un poble que s'il·lusiona, que lluita i que tira endavant
malgrat les dificultats.
Amb la sardana, que és la dansa nacional de Catalunya i que
tantes vegades ha ressonat en aquesta plaça i que tantes
generacions de sadurninencs han gaudit del seu missatge de pau,
de joia, de vitalitat, d'ordre i d'igualtat, amb aquest missatge,
donem pas a les Fires i Festes de la Capital del Cava .
Visca les Fires !!
Visca Sant Sadurni !!
Visca Catalunya !!
Comments