Tomàs Gil i Membrado

Viquipèdia,

 l'enciclopèdia lliure

Tomàs Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, Terra Alta, 29 d'abril de 1915) és instrumentista, compositor i director de cobla. Ha compost més 1.200 sardanes, fet que el situa entre els compositors més prolífics de la història de la música de cobla. També ha compost obres simfòniques, música religiosa, coral i, durant una època, molta música lleugera.

S'incorpora tard a la composició per a la cobla i la sardana quan amb 48 anys entra com a instrumentista de fiscorn a la desapareguda cobla Barcelona. Persona inquieta, la seva producció és una reserva constant d'aconseguir que, musicalment, la sardana assimili els corrent més moderns. De la seva gran composició s'ha de destacar el gairebé un centenar de premis obtinguts per les sardanes com: Coll de Jou (1967), Tarragona (1970), Hospitalenca (1966), Roca de Quer (1967), Lloret bonica (1972) i El nostre Lluís (1975), Una vela a l'horitzó (1980), entre altres.

També són sardanes d'en Tomàs Gil, Els tres Patufets, Tarragona Ciutat Pubilla, La Flama de la sardana i una llarga llista de títols quasi sempre amb el segell de la dedicatòria personal, i, com diu ell, sardanes sobretot per ballar. Sardanes per a dues cobles com Cala Romana, Figueres l'encís d'una anella, Congratulació... També anotem la seva música per a una o dues cobles, entre elles els poemes simfònics: Diumenge, L'estudiant de Vic i La Pastora del Montnegre, així com Tocatta i fuga núm. 1, per a cobla augmentada amb saxòfon i clarinet baix, i Suite Montserratina. Dedicà una sardana a la nostra vila  CANT A SANT SADURNÍ escoltem-la.

Respecte dels seus enregistraments, com a curiositat, compta amb una col·lecció de set obres de sis sardanes i un poema simfònic, una per cada dia de la setmana i una altre col·lecció de dotze, una per a cada més de l'any. També cal remarcar 20 gloses per a cobla de cançons populars catalanes, de les quals 12 se n'enregistraren en un disc de la cobla Barcelona.

Ha escrit 3 llibres:

A Tomàs Gil i Membrado, en vida li han dedicat un carrer a Horta de Sant Joan i una avinguda a Vilanova d'Escornalbou. L'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya. [1]

Morí el 4 de juny del 2014.